Arxiu d'etiquetes: turisme familiar

Brots verds

Sembla que ja no són bolets, que ens estem posant les piles.

Des de fa dies que estic escoltant que petits pobles de l’Empordà lluiten per combatre el mal que tots sabem. L’envelliment de la població, ser pobles fantasma que només s’omplen els estius i els caps de setmana llargs, pèrdua de serveis mínims,…

Així que necessitem polítics amb idees diferents. Amb ganes de trencar fronteres. I pobles valents, que lluitin contra els dracs de la globalització i de l’especulació. Volem pobles que volen seguir sent pobles, que aposten per productes i turismes diferents, km 0, ecològics, que s’estimen el seu territori i tot el que comporta.

IMG_20161001_164513-640x300.jpg

I perquè ho dic, doncs perquè avui he estat a el parral, una agrobotiga que s’ha obert a Capmany.  Està situat a l’edifici de El sindicat agrícola El Parral, que es va fundar el 29 de març de l’any 1916. El celler original constava de només una nau, que es va construir a principis del segle XX amb la col·laboració de tots els socis de la cooperativa. Posteriorment, s’hi van afegir dues naus més. Així, l’edifici va arribar a tenir capacitat per a prop de dos milions de quilos de raïm. L’any 1977, la Cooperativa Agrícola El Parral va arribar a tenir 95 socis.

A partir de l’any 2010 és va dissoldre la cooperativa i va passar a ser propietat de l’Ajuntament de Capmany. Després d’uns anys en desús l’ajuntament va posar en lloguer la nau més antiga de la cooperativa, on actualment podem trobar-hi l’Agrobodega El Parral.

Hi podem trobar productes del territori, vins de la zona, cerveses artesanes, i sobretot molt bon rotllo i tracte familiar.

Això se’n diu desenvolupament rural.

Però és que a Albanyà han restaurat la rectoria per fer-hi un bar-botiga-alberg!! Una altra idea esperançadora.  El poble d’Albanyà torna a tenir botiga i bar des de Setmana Santa. Resulta que l’octubre del 2016 va tancar definitivament Cal Músic, un establiment que s’havia mantingut durant 94 anys i que donava un servei de proximitat a veïns i gent de pas. Amb el tancament de Cal Músic Albanyà, un poble d’uns 150 habitants , es quedava sense cap tipus de comerç i per això l’Ajuntament va reconvertir la rectoria. L’edifici ja s’utilitzava per a activitats dels veïns, però la voluntat de l’Ajuntament era dotar-se d’un espai que pogués afavorir el desenvolupament turístic. Una subvenció dels Fons de Cooperació Local ha permès dedicar uns 25.000 euros a l’adequació del local, part del bar, cambres amb lliteres i fer-hi els banys, dutxes i lavabos.

El nou establiment oferirà servei de bar, un espai de botiga i serà també alberg a disposició dels usuaris del GR que passa pel municipi. L’alberg tindrà capacitat per a unes 24 persones.

A Pont de Molins hi ha un espai de coworking per a que els petits emprenedors de la zona tinguin un espai per treballar en condicions, per fer xarxa i per crear un teixit de microempreses.

És així. Poc a poc. I ens anem traient la vena dels ulls. No només ens podem guanyar la vida amb el totxo i el sol. Hi ha un món que ens espera.

 

Anuncis

natura a l’abast de tothom

Ahir va ser un matí espectacular. Vaig poder experimentar la sensació de tenir animals salvatges molt a prop. I no parlo de grans mamífers, parlo de mallerengues, de pinsans, de pit-roigs.Per emocionar-nos no ens cal un os polar o una girafa, que ja estan bé, ho reconec. Però veure els moviments dels petits ocells del bosc, amagat al mig d’un alzinar és un luxe que costa descriure.

Doncs si, vaig anar a natura a prop, i ja us dic que us ho recomano. No cal esperar grans animals per gaudir de la fauna. Va haver-hi moments de bogeria col·lectiva. I jo, allà dins el hide, sentint com a fora, la vida estava en ple èxtasi.

I mentre gaudia com un nen hi vaig estar pensant. És una experiència que ha de poder viure cada un de nosaltres. En el silenci del bosc, de dins el hide. En la mitja foscor. Jo em vaig sentir un “voyeur” naturalístic de primer ordre. I vaig pensar en famílies i nens que necessiten aquestes experiències, i vaig pensar en pares i avis.

No és un projecte per súper fotògrafs, que també. És un projecte de sensibilització ambiental, d’enamorament ambiental brutal. També em vaig adonar que mai seré un bon fotògraf. Primer miro, gaudeixo i després faig la foto. Malament. No vaig ser capaç de concentrar-me per fer una bona foto.  Quan repeteixi hi aniré mes preparat mentalment.

mallarenga carbonera.jpgI es que en molt poc estona vaig veure (faig la llista), moltes mallerengues carboneres, unes quantes de blaves i alguna emplomallada (que al Cap de Creus costa molt de veure). Un pit-roig, aquests no fallen. Pinsans, un raspinell, un picot garser gros (vist i no vist), un gaig, i dues estrelles. Un aligot que em va fer parar el cor una bona estona, i un dels ocells que sempre m’han fet mes gràcia. Un pardal de bardissa.

mallarenga blava.jpg

De veritat, si no ho heu provat, regaleu-vos-ho.

I si voleu xalar, quedeu-vos una nit i podreu gaudir dels toixons, de les genetes i del gamarús.

Festival de les aus a la Gallinera

Aquests dies que hi ha el festival de les aus al Parc Natural dels aiguamolls de l’Empordà he anat a les Closes de la Gallinera. És una de les visites que faré i volia tornar a entrar-hi. Molta aigua i molt hivern. Molt fang i molta humitat. Un plaer. Vols de fredelugues i estornells, un aligot i uns bernats pescaires a un racó.

arrossar.jpg

He anat a la wiquipèdia i ens diu això:

Les Closes de la Gallinera formen part de l’aiguabarreig de la Muga, el Manol i el rec Sirvent, actualment inclòs a la conca del Fluvià. Es tracta d’un espai constituït per prats, pastures, cultius extensius i arrossars, situat al terme municipal de Castelló d’Empúries. Ocupa una superfície de 91,18 Ha.

La vegetació d’aquest espai és formada per prats de dall, salicornars, canyissars i poblaments de jonques (Scirpus spp.), d’aigües salabroses, així com per arrossars i altres conreus herbacis. Hi són presents els hàbitats d’interès comunitari 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion) i 1420 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae). Pel que fa a la fauna, es tracta d’un espai d’interès per la seva diversitat en lepidòpters i sobretot per l’avifauna, ja que els arrossars constitueixen una zona d’hivernada i punt d’aturada migratòria per a nombroses aus aquàtiques.

Caldria modificar la xarxa de drenatge d’aquest espai, afavorint la recuperació i funcionalitat de les closes i la reaparició d’alguns dels antics aiguamolls dessecats. Les Closes de la Gallinera es troben dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i estan protegits també com a Espai d’Interès Natural “Aiguamolls de l’Alt Empordà” i com a espai de la Xarxa Natura 2000 ES0000019 “Aiguamolls de l’Alt Empordà”.

prat de dall.jpg

I també els prats de dall estan realment esplèndids

Els prats de dall, coneguts popularment en aquesta regió com a closes, són una comunitat semicultural d’elevat interès agrícola, pel que fa al subministrament d’herba, i ecològic, com a refugi de nombroses espècies rares a Catalunya i a la península Ibèrica.

L’home els ha instaurat i mantingut des d’antic aprofitant antigues àrees lacustres dessecades, que encara s’inunden durant diversos mesos a l’any, i que no són aptes per al cultiu de cereals. Els canvis d’usos del sòl durant les darreres dècades han fet reduir fortament la seva superfície, essent, avui dia, un hàbitat humit de gran valor biològic que està en perill.

15253374_782714005200135_9133817388971285763_n.png

Sant Silvestre de Valleta

IMG_1518.JPG

Aquests dies he tingut la sort d’ensenyar a un grup una de les meves rutes preferides. De La Valleta a Sant Silvestre, passant per Sant Genís del Terrer.

Una ruta que ens fa oblidar els paisatges mariners de Llançà. De fet, sembla que estiguem al bell mig de l’Albera. Brolla amb les ginestes i les estepes florides, un regal pels ulls. Un regal poder veure com la riera porta aigua, i veure-hi peixos, granotes saltar i serps d’aigua. Un regal sentir en una raconada on encara hi ha verns, pollancres, àlbers…un rossinyol cantar.

P1130799.JPG

Però avui toca una mica d’història. Però no us parlaré de que és un monument de construcció preromànica i romànica. Ni que l’edifici està format per una nau única rectangular amb un absis semicircular de quart d’esfera a llevant i planta de ferradura coberta amb volta de canó. Ni que sobre el frontis es dreça una espadanya de tres pilars sense arcades.

Avui toca La llegenda apòcrifa de Sant Silvestre:

Diu que un noi, fill d’una serventa d’un mas del lloc, treballava a la construcció de la capella. El noi que tenia un delit per l’esglesiola hi  volia deixar la seva signatura tal com ho feien el picapedrers, però no sabia fer ni un gargot. Un dia, el pobre noi es va enganxar el dit entre dos pedres de la porta amb tant mala sort, que li tingueren que tallar una part per alliberar-lo, així que l’altra part es quedà entre els dos carreus. El noi es guarí, continuà treballant a l’obra i acabada aquesta s’hi quedà com ermità.

L’any 1.987 hi hagué un gran aiguat que malmeté la capella. En una junta de la cantonada sud-oest aparegué un osset blanc, com un confit. Era la firma del noi.

IMG_6295.JPG

 

Font: Badia-Homs, Borràs, Clavaguera, Pau, Plujá, Salvatella i Serra, J., R., J., J.M., i J.. Llibre de Sant Silvestre. Figueres: Brau, 2005.

 

ecoturisme a biocultura

Avui he estat a la fira Biocultura per parlar d’Ecoturisme. He compartit taula amb l’Evarist de Naturalwalks i la Marta Domènech de l’Hotel Sport del Priorat. Entre els tres hem agafat moooolt territori.

Moltes ganes d’explicar, de transmetre, de fer gaudir tant com gaudim nosaltres. Natura en primera persona. Paisatges i tradicions.

La foto no és gaire bona. Ens han tancat la sala. Les llums i tot… Hi ha tantes coses a parlar…

 

Turisme de natura familiar i els Pirates

És veritat que quan anem de vacances cada cop hi ha més opcions per fer en família. Les activitats en la que els pares es miren la seva mainada com algú els pinta, o com ballen sembla que comença a deixar-se de fer.

Ja vaig fer un post fa unes setmanes en el que parlava d’aquest tema: https://gregalada.com/2016/03/15/turisme-familiar-temps-per-estar-junts/ el que volem és implicar pares, mares, avis i fills en la descoberta del nostre entorn. Tots ens hem d’implicar en l’activitat.

S’ha d’entendre que conèixer és valorar i estimar. I fer conèixer d’una manera propera, amena i senzilla fa que es valori i s’estimi més. Ens agradaria fer que els nens i les nenes volguessin tornar a la natura. Que se’n sentin part. Que recordin aquell dia.

Així que cal trobar algun tema que els enganxi. Pirates? Tresors? Per explicar la mediterrània, les balenes? La posidònia? Doncs si.

L’excusa és buscar un tresor que ens ha deixat el Pirata Tort.

Tenim brúixoles, tenim un mapa que ens diu per on hem d’anar.

DSCF0880.JPG

I a cada punt indicat hem de passar una prova; mirar el paisatge i respirar fons.

DSCF0888.JPG

En un altre hem de buscar dofins i balenes a l’horitzó.

20140818_185851.jpg

jugar amb un dofí,

DSCF0956

fer de peixos (o les bombolles)…

20140818_194112.jpg

i quin és el premi? Doncs el paisatge, els coneixements adquirits.

I us asseguro que no les tenia totes. Estava convençut que els nens i nens tindrien una gran decepció. Que voldrien un premi en forma de xocolata, de llibre, de qualsevol cosa que es pugui tocar. Doncs no. Els nens queden encantats de recordar tot el que han après.

I es clar, mentrestant els pares han d’ajudar amb les brúixoles, han de respirar, buscar dofins, han d’aprendre coses noves sobre aquest mar tan espectacular que tenim. Ah!! I de pas, també algunes problemàtiques.

20140721_190808

Bé, i el més important. És que jo m’ho passo moooolt bé.

M’he enamorat

La primavera fa que un s’enamori molt ràpidament. I aquests dies m’està passant. Segueixo amb els petits, amb els que s’amaguen, els que costa veure de lluny. Els que quan els veus, i no saps perquè, se’t dibuixa un somriure a la cara.

I es que veure una mallerenga blava (Parus caeruleus) és això. Un somriure a la cara. La corona blava, el bec petit, la pinta de peluix. Ho té tot per caure rodó als seus peus.

blava.jpg

Com la coneixereu? Doncs perquè té el cap blanc, amb la corona de color blau. Collar i petita franja ocular negres. L’esquena verd oliva, les ales amb blavoses i les parts inferiors grogues amb una ratlla fosca al ventre.

Se’l pot observar en qualsevol tipus de bosc i menja llavors, fruits, pugons, insectes i aranyes.

Ja ho dic; la primavera ja ho té. Que t’enamores, dels que marxen… A l’estiu al Cap de Creus… només ens queda l’enyor. I l’esperança de que a la tardor la tornarem a veure.