1a idea

Amb aquests dies de calor, el millor que es pot fer és estar-se sota l'ombra d'un arbre, o d'una terrasseta i esperar que passi el temps. No val la pena agoviar-se, ni dir allò de que abans no feia aquesta calor, o que no feia xafogor, o que el canvi climàtic n'és el causant.... bé,... Continue Reading →

Anuncis

Mis años Grizzly

Poc a poc s'ha anat acabant. I això que no ho volia. L'allargava i l'allargava. L'he mastegat, assaborit, i ara em toca digerir-lo. Poc a poc. Es que quan et trobes un llibre que t'atrapa és comdescobrir un planeta, una espècie nova. I és així. Mis años Grizzly, és un llibre que ho té tot,... Continue Reading →

Dia Internacional de l’aigua?

Calen dies internacionals? Es fa alguna cosa? Quan el món mal anomenat desenvolupat es dedica a malgastar aquest recurs d'una manera desaforada. Que si piscines al costat del mar, infraestructures que perden per tot arreu, agricultura sense cap mena de mirament. I després ens diuen que nosaltres som els culpables de que no hi hagi... Continue Reading →

homenatge a una invisible

Quan parlem d'aiguamolls i de riberes mai ens recordem de la fotja (Fulica atra). Preferim parlar de blauets, de bernats pescaires, de.... Així que avui faré un petit homenatge a aquells que fem invisibles.  La fotja, és un ocell negre , amb el bec i l'escut frontal blancs que segurament tots hem vist o hem... Continue Reading →

El meu petit gra de sorra d’avui

Fa uns dies, el Dr. Martí Boada, durant la presentació del programa Boscos, va reclamar als mitjans de comunicació “més atenció al territori. Trobo que donen una visió massa urbana del país.” “No sabem què és el raspinell i en canvi coneixem els animals de la Sabana africana… Hi ha desconeixement del territori, i hem de... Continue Reading →

una matinal als aiguamolls

Aquests dies he tingut la sort de treballar als aiguamolls, i estic agafant la costum d'anar-hi una mica abans. A primera hora entre setmana és un luxe. Tranquil·litat i animals a prop. Ocells esperant la primavera. Els flamencs estan actius I els Martinets blancs s'esperen Recordeu. No espereu a que siguin les èpoques de bon... Continue Reading →

I segueix!!

N'hi ha que busquen un racó encalmat i a esperar que pari... aquest cullerot amaga el bec i tot. Perquè no faci vela?

tramuntanada!!

Avui ha estat forta. NO. Molt forta. I avui no explicaré res. Només vull que veieu com la suporten algun dels ocells mes habituals del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Les cigonyes. Cap a on és el Nord?    

Emplomallada!!

Ja ho sé, no és res de l'altre món. Però es que és un ocell realment fantàstic!! O no? La mallerenga emplomallada (Parus cristatus), a Catalunya és un resident distribuït per tot el territori on hi hagi masses forestals, tot i que és més comú a les coníferes. Ara, manca només en les zones deforestades... Continue Reading →

WordPress.com.

Up ↑