Arxiu de la categoria: educació ambiental

Activitats pedagògiques 2017-2018

https://gregaladaeducacio.wordpress.com/

Anuncis

1a idea

Amb aquests dies de calor, el millor que es pot fer és estar-se sota l’ombra d’un arbre, o d’una terrasseta i esperar que passi el temps. No val la pena agoviar-se, ni dir allò de que abans no feia aquesta calor, o que no feia xafogor, o que el canvi climàtic n’és el causant…. bé, perdoneu, però jo tinc molt clar que si que és pel canvi climàtic així que he pres la decisió de lluitar individualment contra tot el que em faci olor a grans empreses, multinacionals, especulacions i demés.

Avui una idea:

Resulta que a Albons hi ha un Parc Agroecològic (jo en diria un jardí, per com el cuiden) on es pot anar a comprar verdures. Un pagesos que conreen la seva terra sent conseqüents. Tenen  52.000 metres quadrats on hi conreen verdures, hortalisses i fruites.

I al mateix espai hi ha un projecte, Tasta’l Espai de degustació on uns monstres de la imaginació vegetariana ens ofereixen uns plats de km 0 (real), vegetarians i originals.

L’experiència val la pena. Així es pot lluitar contra el canvi climàtic, amb la panxa plena de bons productes i amb les emocions a flor de pell.

Dia Internacional de l’aigua?

Calen dies internacionals?

Es fa alguna cosa?

Quan el món mal anomenat desenvolupat es dedica a malgastar aquest recurs d’una manera desaforada. Que si piscines al costat del mar, infraestructures que perden per tot arreu, agricultura sense cap mena de mirament.

I després ens diuen que nosaltres som els culpables de que no hi hagi aigua perquè no tanquem l’aixeta quan ens rentem les dents?

Ens dediquem a contaminar aqüífers, a contaminar els mars, a embrutar els rius…

No necessitem un dia de l’aigua. Necessitem canviar d’hàbits, ser conscients de com l’utilitzem!!

Comencem ja?? Perquè això s’acaba…

família de morells emplomallats estret.jpg

I no em vull perdre una imatge com aquesta!!

Els Morells de plomall (Aythya fuligula). Un ocell fantàstic que es capbussa fins a 3 m, per a menjar plantes aquàtiques, crustacis, peixets, caragols, insectes i granotes.  El podem observar als Aiguamolls de l’Empordà a l’hivern. Com molts altres ocells que crien al nord d’Europa, migren a paratges més càlids cap a finals d’estiu, de manera que al setembre ja en podem observar. Abans d’acabar l’hivern, cap al febrer o març,  inicien novament la migració cap al nord.

família de morells emplomallats.jpg

 

 

homenatge a una invisible

Quan parlem d’aiguamolls i de riberes mai ens recordem de la fotja (Fulica atra). Preferim parlar de blauets, de bernats pescaires, de….

Així que avui faré un petit homenatge a aquells que fem invisibles.  La fotja, és un ocell negre , amb el bec i l’escut frontal blancs que segurament tots hem vist o hem escoltat. Els ulls són vermells i les potes són curtes i de color verdós ataronjat. Els dits són grans i estan units per una membrana.

IMG_0044.JPG

S’alimenta principalment de tiges i arrels de plantes aquàtiques, per la qual cosa es cabussa molt sovint. Però també de llavors, peixos petits, cap-grossos, tritons, insectes aquàtics i de vegades ous i pollets d’altres ocells.

Ocupa zones aquàtiques obertes com llacs, llacunes i embassaments amb vegetació a les vores. La seva distribució comprèn Europa, Àsia, Austràlia i Àfrica Septentrional. Al nostre país n’hi ha una gran població hivernant, a més de criar a molts indrets, com ara el Fondo d’Elx-Crevillent, el Delta de l’Ebre o els Aiguamolls de l’Empordà.

fotja.jpg

Fa un niu amb herba, sobre l’aigua, bé surant, bé ancorat en la vegetació. Pon de 6 a 9 ous de color crema, clapat de negre, que cova de  21 a 24 dies. Els pollets abandonen el niu al poquet de nàixer i romanen amb llurs pares fins a unes 8 setmanes.

El meu petit gra de sorra d’avui

Fa uns dies, el Dr. Martí Boada, durant la presentació del programa Boscos, va reclamar als mitjans de comunicació “més atenció al territori. Trobo que donen una visió massa urbana del país.” “No sabem què és el raspinell i en canvi coneixem els animals de la Sabana africana… Hi ha desconeixement del territori, i hem de tenir en compte que el millor indicador ambiental del territori és la biodiversitat.

Doncs jo intentaré posar-hi el meu gra de sorra. Que, a partir d’ara, ningú ens pugui dir que no sabem que és un Raspinell.

raspinell 2 2.jpg

El raspinell comú (Certhia brachydactyla) és un ocell de mida petita –fa uns onze o dotze centímetres de llargada–, esmunyedís i difícil de veure.

Viu a boscos o qualsevol lloc on hi hagi arbres del nostre país, incloent-hi zones enjardinades, i olivars tot i que necessita que els arbres siguin una mica madurs per trobar-hi els invertebrats dels quals s’alimenta.

raspinell 1 1.jpg

Puja pel tronc d’una manera curiosa. Generalment no puja recte pel tronc sinó que segueix un recorregut de baix cap a dalt en espiral al voltant de l’arbre. També pot penjar-se de cap per avall en les branques. Amb el seu llarg bec inspecciona qualsevol racó de l’escorça dels arbres per buscar invertebrats mentre puja. Quan arriba dalt de l’arbre, se’n va a la part inferior d’un altre i repeteix el procés d’anar cercant aliment mentre puja. Cria en esquerdes d’arbres i pot ocupar caixes niu especials que simulen aquest tipus de cavitats.

Doncs ja ho sabeu. Que mai mes ens diguin que no sabeu que és un raspinell!!

Emplomallada!!

Ja ho sé, no és res de l’altre món. Però es que és un ocell realment fantàstic!!

O no?

La mallerenga emplomallada (Parus cristatus), a Catalunya és un resident distribuït per tot el territori on hi hagi masses forestals, tot i que és més comú a les coníferes. Ara, manca només en les zones deforestades de la depressió de l’Ebre, i en alguns punts amb menys cobertura forestal o del litoral. Per això m’agrada, perquè aquí al Cap de Creus és complicada de veure

mallerenga-emplomallada

Pardal de bardissa

pardal de bardissa.jpg

Aquesta foto m’agrada molt. És d’un Pardal de bardissa (Prunella modularis),i al SIOC diu  que “és un resident comú a la Catalunya humida. Estival nidificant als boscos subalpins i als rasos alpins del Pirineu i Prepirineu. Migrador i hivernant comú als ambients més mediterranis i de plana, i en general arreu del territori.”

Així que quan aquests dies els veig penso en que hi ha ocells que fan una migració altitudinal. És a dir que a l’estiu s’estan a muntanya, i quan allà fa massa fred baixen cap a la plana. Potser hauríem de fer com ells no? A l’estiu fugir de calors i turistes cap als Pirineus, i a l’hivern baixar a prop de mar.

Em fa molta il•lusió aquesta foto perquè el Pardal de Bardissa és un ocell tímid i espantadís. A part, sol moure’s dins de matolls espessos per estar protegit. A l’hora d’alimentar-se, i aquest ocellet busca entre les fulles seques caigudes d’arbres i arbusts, larves i petits insectes per poder menjar.

natura a l’abast de tothom

Ahir va ser un matí espectacular. Vaig poder experimentar la sensació de tenir animals salvatges molt a prop. I no parlo de grans mamífers, parlo de mallerengues, de pinsans, de pit-roigs.Per emocionar-nos no ens cal un os polar o una girafa, que ja estan bé, ho reconec. Però veure els moviments dels petits ocells del bosc, amagat al mig d’un alzinar és un luxe que costa descriure.

Doncs si, vaig anar a natura a prop, i ja us dic que us ho recomano. No cal esperar grans animals per gaudir de la fauna. Va haver-hi moments de bogeria col·lectiva. I jo, allà dins el hide, sentint com a fora, la vida estava en ple èxtasi.

I mentre gaudia com un nen hi vaig estar pensant. És una experiència que ha de poder viure cada un de nosaltres. En el silenci del bosc, de dins el hide. En la mitja foscor. Jo em vaig sentir un “voyeur” naturalístic de primer ordre. I vaig pensar en famílies i nens que necessiten aquestes experiències, i vaig pensar en pares i avis.

No és un projecte per súper fotògrafs, que també. És un projecte de sensibilització ambiental, d’enamorament ambiental brutal. També em vaig adonar que mai seré un bon fotògraf. Primer miro, gaudeixo i després faig la foto. Malament. No vaig ser capaç de concentrar-me per fer una bona foto.  Quan repeteixi hi aniré mes preparat mentalment.

mallarenga carbonera.jpgI es que en molt poc estona vaig veure (faig la llista), moltes mallerengues carboneres, unes quantes de blaves i alguna emplomallada (que al Cap de Creus costa molt de veure). Un pit-roig, aquests no fallen. Pinsans, un raspinell, un picot garser gros (vist i no vist), un gaig, i dues estrelles. Un aligot que em va fer parar el cor una bona estona, i un dels ocells que sempre m’han fet mes gràcia. Un pardal de bardissa.

mallarenga blava.jpg

De veritat, si no ho heu provat, regaleu-vos-ho.

I si voleu xalar, quedeu-vos una nit i podreu gaudir dels toixons, de les genetes i del gamarús.