Arxiu de la categoria: cap de creus

Amb aquesta calor el més capsigrany es banya!!

Ho haig de reconèixer. No entenc perquè li van posar aquest nom, perquè aquest ocell em té el cor robat. Potser perquè acostuma a clavar els insectes que captura en les punxes d’alguns arbres o arbusts espinosos i em dona morbo. Potser perquè és com un minirapinyaire que menja petits ocells, sargantanes, insectes, aranyes i cucs de terra. Potser perquè a Cap de Creus el podem veure si ens hi fixem.

Així que gaudiu d’un bany d’estiu. Amb aquesta calor el més capsigrany es banya!!

Anuncis

Novembre de passeigs de natura a Llançà

Llançà està situat entre mar i muntanya. Entre el Parc Natural del Cap de Creus i el PNIN de l’Albera.

p1130783

Aquest any, cada dissabte de novembre al matí farem un passeig per descobrir la natura que ens envolta: ocells, arbres espectaculars, vistes i història.

Inscripcions a http://www.visitllanca.cat/

on son les minves de gener?

La veritat és que aquests dies el Cap de Creus s’ha regat molt bé. Baixa aigua per tot arreu i sembla que els aqüífers s’estan omplint. Bones notícies. Aigua per a que brotin totes les plantes aquesta primavera, per a que hi hagi vida. Aigua que arriba a mar i porta nutrients.

Però potser estem una mica sorpresos. Pluges al gener?. Diria que ara no tocaven. Però es que això de tocar o no tocar em sembla que ja s’ha acabat.

La mitjana climàtica de gener al Cap de Creus és d’entre 50-60 mm, i la del febrer entre 40-50mm. Potser si que sóc jo, que tinc memòria de peix…

Si mes no, ens dedicarem a gaudir dels paisatges

roques i aigua.jpg

roca.jpg

vistes.jpg

després de la pluja

Doncs si, el territori està esplèndid. Baixa aigua per tot arreu. El Cap de Creus sembla ressorgir del no res. Una volta pel poble i sembla que estiguem a ple Pirineu. Encara que qualsevol geòleg ens diria que el Cap de Creus és Pirineus. Que si els orígens són els mateixos, que si l’orogènesi alpina, que si els esquistos….

Avui no. Avui aigua.

Que l’aigua dona felicitat, vida…

riera selva1.jpg

El salt de l’aigua per fi hi salta l’aigua

salt aigua.jpg

salt aigua 3.jpg

Ruscs asiàtics

niuabellaasiatica.jpg

És possible que les vespes asiàtiques ja siguin un dels màxims depredadors de  les abelles. Al costat de l’àcar paràsit ‘Varroa destructor’, els abellerols o el fong ‘Nosema apis’. Sense comptar en que l’ús de determinats pesticides i insecticides les maten o bé les emmalalteixen fent-les desorientar o provocant que perdin determinades capacitats motores.

Be, d’abelles no en sé gaire. Potser en sé d’abellerols, i no els vull culpar de res, és absolutament natural… Al que anem, les vespes asiàtiques.

Doncs resulta que l’hivern ha despullat els arbres del poble, i de cop, han aparegut uns ruscs d’una gran espectacularitat i realment curiosos.

Així que busco que és això de la vespa asiàtica (no és una moto barata), i m’informo.

Es veu les vespes no només ataquen a les abelles, també mengen mosques, i a llarg termini pot suposar un gran problema per la pol·linització i també provocaran danys en el sector de la fruita perquè a les vespes els agrada molt la fruita madura, el raïm, els préssecs o les pomes.

Es veu que les vespes acostumen a posar-se al costat dels ruscs, esperant les abelles. Quan aquestes s’apropen a la caixa les agafen al vol i els hi tallen el cap. Així  trenquen el cicle de vida de les abelles, que no recullen prou pol·len, nèctar o agua i el rusc acaba morint.

Però tenim una molt bona notícia.

niuabellaasiatica2.jpgLes abelles nostres han fet un canvi. Ara, intenten defensar-se davant de les vespes. I com ho fan? Doncs 20 abelles es posaven a sobre la vespa, l’envoltaven com una pilota de tennis i l’asfixien; les vespes no aguanten la calor.

 

sos peix

IMG_7839.JPGAmb tramuntana encesa les barques es queden a port. És el moment per valorar si és hora de començar a plantejar un altre tipus de consum de peix.

Vaig tenir la sort de col·laborar amb el projecte SOS PEIX. Aquesta és una campanya que té per objectiu sensibilitzar i informar la ciutadania sobre l’amenaça que pesa sobre els mars i oceans, i promoure el consum responsable de peix i marisc com a eina per prevenir la sobrepesca i explotació dels mars.

I que diuen?

“Com a consumidors podem generar canvis per mitjà de les decisions que prenem. Si triem aquelles espècies millor conservades donem pas cap a un futur amb mars i oceans saludables.

La sobreexplotació pesquera, les arts de pesca destructives, i l’aqüicultura intensiva, impacten significativament en els nostres mars i oceans, que un cop considerats inesgotables, ara es troben en un estat de crisi global i necessiten la nostra ajuda.

El consum responsable de peix i marisc és imprescindible per restaurar l’equilibri natural dels mars i respectar els ritmes de regeneració natural de les poblacions pesqueres. Sigues part de la solució, consumeix les espècies recomanades.”

 

I és així, jo amb les meves visites sempre incideixo en els efectes de la pesca industrial, i sobretot, amb el consum responsable. Cal saber el que consumim i la web de sos peix és una bona excusa per cuinar peix que no és tan conegut però igual de bo.

img_3319

Siguem curosos i consumim peix de pesca artesanal.

M’agrada la web perquè dona informació però també ens dona alternatives. Aquests dies de tramuntana i fred feu-hi una ullada.

sospeix.gif

Una de feristeles (que sona millor que alimaña)

Doncs ara si que l’he ben enganxat. Un gorjablanc com cal. Àgil i silenciós. Un dels petits depredadors mes habituals del nostre territori, que no vol dir dels mes coneguts.

I es que és veritat, una imatge com aquesta et fa plantejar la quantitat de fauna que conviu amb nosaltres, o a prop nostre i que s’amaguen del gran depredador. És a dir, nosaltres.

M’agradaria pensar que s’amaguen per buscar millor el seu aliment, o per altres coses, però segur que és perquè han estat perseguits i matats des de sempre. Els animals que suposadament ens fan la competència els liquidem i fora. I els que entren als nostres galliners, o als camps, o ataquen els ramats encara pitjor. Son una amenaça!! Son dolents!!

Lògicament com a humans que som, no podem coexistir amb cap animal que no podem sotmetre, domesticar o anular directament…

I es que s’acaba l’any i dona per fer aquestes reflexions.

Bon any

Una nit concorreguda

La tramuntana ha anat baixant i els silencis tornen al bosc. M’imagino que serà el moment de tornar a fer vida normal.

La càmera mal posada (sempre enganxo els animals d’esquena), però en poques hores el pas s’ha omplert de corredisses i passeigs. Aquests nit ha estat prolífica d’animals que costa de veure i que m’han fet feliç.

El gorjablanc inquiet i tafaner, la geneta esquerpa i elegant, i el teixó!!, un animal tan fantàstic com estrany. Quines ganes que tenia de veure’n un. I al mig d’una pineda sobre pedra seca!!

Per cert, la càmera detecta sons i trepitjades i respiracions sense que es vegi l’animal. Un dia d’aquests us en deixaré veure algun per a que us adoneu de la vida que es mou per aquest bosc.

Tal com he vist les imatges he decidit canviar la càmera de direcció. A veure que fan els animals per Nadal… no sé si podré esperar tant…

Tot ho tinc! Tot ho tinc!

Aquest també em veu amagat. Em te controlat des de que he entrat a l’olivar, segur. Ara, aquest cop jo també anava preparat…

I es que feia estona que el sentia. He anat tranquil, dolçament, sense pressa,…

El seu cant justifica el nom. Tot i que té força variacions, el més habitual són combinacions de dues o tres notes molt agudes, repetides mecànicament.

I sentia el seu cant: “tot per mi, tot per mi”;“tot-ho tinc, tot-ho tinc”,i en aquell moment, mentre esperava amagat i a recer de tramuntana. Cal reconèixer que volia un escenari mes natural.

mallarenga2.jpg

Un dels ocells que llueix colors més contrastats a les nostres contrades és la Mallerenga Carbonera (parus major). Un fantàstic groc, negre i blanc. Un dels trets distintius és La “corbata negra” que els divideix el pit groc de dalt a baix és. És més ampla en els mascles i més estreta en les femelles.

mallarenga1.jpg

Les mallerengues són ocells totalment lligats a les arbredes, des dels boscos més espesos fins als parcs i jardins més oberts. Tenen unes adaptacions específiques que els permeten aprofitar al màxim les possibilitats que ofereixen les capçades. La més visible és la capacitat per penjar-se de cap per avall, amb una gran flexibilitat, de tal manera que poden abastar l’aliment que penja de les branques més fines.