Arxiu de la categoria: blog

Amb aquesta calor el més capsigrany es banya!!

Ho haig de reconèixer. No entenc perquè li van posar aquest nom, perquè aquest ocell em té el cor robat. Potser perquè acostuma a clavar els insectes que captura en les punxes d’alguns arbres o arbusts espinosos i em dona morbo. Potser perquè és com un minirapinyaire que menja petits ocells, sargantanes, insectes, aranyes i cucs de terra. Potser perquè a Cap de Creus el podem veure si ens hi fixem.

Així que gaudiu d’un bany d’estiu. Amb aquesta calor el més capsigrany es banya!!

Que no ens espanti la calor!!

Ara a l’estiu, mentre busquem una ombra que ens faci sentir mínimament bé, és l’oportunitat d’escoltar al rossinyol Luscinia megarhynchos. Un cant únic amb mils de refilades i matisos que ja fa uns quants dies que està entre nosaltres fent-se notar.

Val la pena perdre (guanyar!!) el temps escoltant-lo i veient com tot curiós ens mira entre les tamarius.

rossinyol.jpg

Però, ja us ho dic. En aquest volt matiner el que ens agrada sentir és el rítmic i escandalós Balquer Acrocephalus arundinaceus. Un element que alegra el passeig.

Lògicament entre la balca (o entre els tamarius). Es van cantant entre ells, ara en sona un a la dreta i un altre a l’esquerra. Ara silenci. Ara hi tornen!!

balquer.jpgbalquer2.jpg

Així, que ja sabeu. Ens llevem molt aviat. Agafem la càmera, els binocles, la guia i moltes ganes de gaudir i aprendre.

Que no ens espanti la calor!!

Mis años Grizzly

Poc a poc s’ha anat acabant. I això que no ho volia. L’allargava i l’allargava. L’he mastegat, assaborit, i ara em toca digerir-lo. Poc a poc.

Portada-Grizzly-350x538.jpg

Es que quan et trobes un llibre que t’atrapa és comdescobrir un planeta, una espècie nova. I és així. Mis años Grizzly, és un llibre que ho té tot, que t’explica la vida dels ossos grizzlys; comportament, alimentació, … que et descriu perfectament llocs casi verges als Parcs Nacionals de les Glaceres i de Yellowstone.

baixa

I la vida de DOUG PEACOCK. Un ex-combatent del Vietnam que va sanar els seus fantasmes personals perdent-se entre ossos i llocs espectaculars. El llibre ens parla d’un aprenentatge constant, de respecte a la natura. És realista però alhora vital. És una barreja de novel·la, de vivències personals, d’estudi… de com la natura ens pot salvar, i després tu la vols salvar…

És que és un luxe quan et trobes llibres que et donen, que t’expliquen, que parlen el teu vocabulari.

I felicitar a l’editorial errata naturae els seus libros salvajes. Una línea d’obres que em tenen solucionada la lectura almenys fins a cap d’any.

Per cert, una pregunta. M’estic trobant que només hi ha autors anglosaxons. No hi ha naturewriters catalans? Perquè estaria encantat de trobar-los. M’ha encantat la història dels Grizzly, però m’agradaria trobar llibres de realitats mes properes.

Brots verds

Sembla que ja no són bolets, que ens estem posant les piles.

Des de fa dies que estic escoltant que petits pobles de l’Empordà lluiten per combatre el mal que tots sabem. L’envelliment de la població, ser pobles fantasma que només s’omplen els estius i els caps de setmana llargs, pèrdua de serveis mínims,…

Així que necessitem polítics amb idees diferents. Amb ganes de trencar fronteres. I pobles valents, que lluitin contra els dracs de la globalització i de l’especulació. Volem pobles que volen seguir sent pobles, que aposten per productes i turismes diferents, km 0, ecològics, que s’estimen el seu territori i tot el que comporta.

IMG_20161001_164513-640x300.jpg

I perquè ho dic, doncs perquè avui he estat a el parral, una agrobotiga que s’ha obert a Capmany.  Està situat a l’edifici de El sindicat agrícola El Parral, que es va fundar el 29 de març de l’any 1916. El celler original constava de només una nau, que es va construir a principis del segle XX amb la col·laboració de tots els socis de la cooperativa. Posteriorment, s’hi van afegir dues naus més. Així, l’edifici va arribar a tenir capacitat per a prop de dos milions de quilos de raïm. L’any 1977, la Cooperativa Agrícola El Parral va arribar a tenir 95 socis.

A partir de l’any 2010 és va dissoldre la cooperativa i va passar a ser propietat de l’Ajuntament de Capmany. Després d’uns anys en desús l’ajuntament va posar en lloguer la nau més antiga de la cooperativa, on actualment podem trobar-hi l’Agrobodega El Parral.

Hi podem trobar productes del territori, vins de la zona, cerveses artesanes, i sobretot molt bon rotllo i tracte familiar.

Això se’n diu desenvolupament rural.

Però és que a Albanyà han restaurat la rectoria per fer-hi un bar-botiga-alberg!! Una altra idea esperançadora.  El poble d’Albanyà torna a tenir botiga i bar des de Setmana Santa. Resulta que l’octubre del 2016 va tancar definitivament Cal Músic, un establiment que s’havia mantingut durant 94 anys i que donava un servei de proximitat a veïns i gent de pas. Amb el tancament de Cal Músic Albanyà, un poble d’uns 150 habitants , es quedava sense cap tipus de comerç i per això l’Ajuntament va reconvertir la rectoria. L’edifici ja s’utilitzava per a activitats dels veïns, però la voluntat de l’Ajuntament era dotar-se d’un espai que pogués afavorir el desenvolupament turístic. Una subvenció dels Fons de Cooperació Local ha permès dedicar uns 25.000 euros a l’adequació del local, part del bar, cambres amb lliteres i fer-hi els banys, dutxes i lavabos.

El nou establiment oferirà servei de bar, un espai de botiga i serà també alberg a disposició dels usuaris del GR que passa pel municipi. L’alberg tindrà capacitat per a unes 24 persones.

A Pont de Molins hi ha un espai de coworking per a que els petits emprenedors de la zona tinguin un espai per treballar en condicions, per fer xarxa i per crear un teixit de microempreses.

És així. Poc a poc. I ens anem traient la vena dels ulls. No només ens podem guanyar la vida amb el totxo i el sol. Hi ha un món que ens espera.

 

Dia Internacional de l’aigua?

Calen dies internacionals?

Es fa alguna cosa?

Quan el món mal anomenat desenvolupat es dedica a malgastar aquest recurs d’una manera desaforada. Que si piscines al costat del mar, infraestructures que perden per tot arreu, agricultura sense cap mena de mirament.

I després ens diuen que nosaltres som els culpables de que no hi hagi aigua perquè no tanquem l’aixeta quan ens rentem les dents?

Ens dediquem a contaminar aqüífers, a contaminar els mars, a embrutar els rius…

No necessitem un dia de l’aigua. Necessitem canviar d’hàbits, ser conscients de com l’utilitzem!!

Comencem ja?? Perquè això s’acaba…

família de morells emplomallats estret.jpg

I no em vull perdre una imatge com aquesta!!

Els Morells de plomall (Aythya fuligula). Un ocell fantàstic que es capbussa fins a 3 m, per a menjar plantes aquàtiques, crustacis, peixets, caragols, insectes i granotes.  El podem observar als Aiguamolls de l’Empordà a l’hivern. Com molts altres ocells que crien al nord d’Europa, migren a paratges més càlids cap a finals d’estiu, de manera que al setembre ja en podem observar. Abans d’acabar l’hivern, cap al febrer o març,  inicien novament la migració cap al nord.

família de morells emplomallats.jpg

 

 

una matinal als aiguamolls

Aquests dies he tingut la sort de treballar als aiguamolls, i estic agafant la costum d’anar-hi una mica abans. A primera hora entre setmana és un luxe. Tranquil·litat i animals a prop.

Ocells esperant la primavera.

Els flamencs estan actius

lluita flamencs.jpg

I els Martinets blancs s’esperenmartinet blanc.jpg

Recordeu. No espereu a que siguin les èpoques de bon temps per sortir a la natura. La natura hi és sempre, i està disposada a regalar-nos moments

on son les minves de gener?

La veritat és que aquests dies el Cap de Creus s’ha regat molt bé. Baixa aigua per tot arreu i sembla que els aqüífers s’estan omplint. Bones notícies. Aigua per a que brotin totes les plantes aquesta primavera, per a que hi hagi vida. Aigua que arriba a mar i porta nutrients.

Però potser estem una mica sorpresos. Pluges al gener?. Diria que ara no tocaven. Però es que això de tocar o no tocar em sembla que ja s’ha acabat.

La mitjana climàtica de gener al Cap de Creus és d’entre 50-60 mm, i la del febrer entre 40-50mm. Potser si que sóc jo, que tinc memòria de peix…

Si mes no, ens dedicarem a gaudir dels paisatges

roques i aigua.jpg

roca.jpg

vistes.jpg

Emplomallada!!

Ja ho sé, no és res de l’altre món. Però es que és un ocell realment fantàstic!!

O no?

La mallerenga emplomallada (Parus cristatus), a Catalunya és un resident distribuït per tot el territori on hi hagi masses forestals, tot i que és més comú a les coníferes. Ara, manca només en les zones deforestades de la depressió de l’Ebre, i en alguns punts amb menys cobertura forestal o del litoral. Per això m’agrada, perquè aquí al Cap de Creus és complicada de veure

mallerenga-emplomallada