Totes les entrades de gregal

visita a l´”alzina surera” de Llançà. 22 d’agost. 5€

Aquesta és una visita guiada de natura especial. Hi esteu tots mes que convidats.

És el moment d’ensenyar-vos aquell lloc que estàveu convençuts que no existia. Una raconera amb unes alzines sureres brutals. I dins el Parc Natural del Cap de Creus!!

P1130965

Així que no espereu mes, ja us hi podeu inscriure:

Oficina de turisme de Llançà

Sortirem de Llançà a les 8:00 per a no passar calor, i fins a les 11:00. El Passeig serà de 6km  i 150m de desnivell.

20160816_104732

Us hi esperem!!
Anuncis

1a idea

Amb aquests dies de calor, el millor que es pot fer és estar-se sota l’ombra d’un arbre, o d’una terrasseta i esperar que passi el temps. No val la pena agoviar-se, ni dir allò de que abans no feia aquesta calor, o que no feia xafogor, o que el canvi climàtic n’és el causant…. bé, perdoneu, però jo tinc molt clar que si que és pel canvi climàtic així que he pres la decisió de lluitar individualment contra tot el que em faci olor a grans empreses, multinacionals, especulacions i demés.

Avui una idea:

Resulta que a Albons hi ha un Parc Agroecològic (jo en diria un jardí, per com el cuiden) on es pot anar a comprar verdures. Un pagesos que conreen la seva terra sent conseqüents. Tenen  52.000 metres quadrats on hi conreen verdures, hortalisses i fruites.

I al mateix espai hi ha un projecte, Tasta’l Espai de degustació on uns monstres de la imaginació vegetariana ens ofereixen uns plats de km 0 (real), vegetarians i originals.

L’experiència val la pena. Així es pot lluitar contra el canvi climàtic, amb la panxa plena de bons productes i amb les emocions a flor de pell.

Amb aquesta calor el més capsigrany es banya!!

Ho haig de reconèixer. No entenc perquè li van posar aquest nom, perquè aquest ocell em té el cor robat. Potser perquè acostuma a clavar els insectes que captura en les punxes d’alguns arbres o arbusts espinosos i em dona morbo. Potser perquè és com un minirapinyaire que menja petits ocells, sargantanes, insectes, aranyes i cucs de terra. Potser perquè a Cap de Creus el podem veure si ens hi fixem.

Així que gaudiu d’un bany d’estiu. Amb aquesta calor el més capsigrany es banya!!

Que no ens espanti la calor!!

Ara a l’estiu, mentre busquem una ombra que ens faci sentir mínimament bé, és l’oportunitat d’escoltar al rossinyol Luscinia megarhynchos. Un cant únic amb mils de refilades i matisos que ja fa uns quants dies que està entre nosaltres fent-se notar.

Val la pena perdre (guanyar!!) el temps escoltant-lo i veient com tot curiós ens mira entre les tamarius.

rossinyol.jpg

Però, ja us ho dic. En aquest volt matiner el que ens agrada sentir és el rítmic i escandalós Balquer Acrocephalus arundinaceus. Un element que alegra el passeig.

Lògicament entre la balca (o entre els tamarius). Es van cantant entre ells, ara en sona un a la dreta i un altre a l’esquerra. Ara silenci. Ara hi tornen!!

balquer.jpgbalquer2.jpg

Així, que ja sabeu. Ens llevem molt aviat. Agafem la càmera, els binocles, la guia i moltes ganes de gaudir i aprendre.

Que no ens espanti la calor!!

Mis años Grizzly

Poc a poc s’ha anat acabant. I això que no ho volia. L’allargava i l’allargava. L’he mastegat, assaborit, i ara em toca digerir-lo. Poc a poc.

Portada-Grizzly-350x538.jpg

Es que quan et trobes un llibre que t’atrapa és comdescobrir un planeta, una espècie nova. I és així. Mis años Grizzly, és un llibre que ho té tot, que t’explica la vida dels ossos grizzlys; comportament, alimentació, … que et descriu perfectament llocs casi verges als Parcs Nacionals de les Glaceres i de Yellowstone.

baixa

I la vida de DOUG PEACOCK. Un ex-combatent del Vietnam que va sanar els seus fantasmes personals perdent-se entre ossos i llocs espectaculars. El llibre ens parla d’un aprenentatge constant, de respecte a la natura. És realista però alhora vital. És una barreja de novel·la, de vivències personals, d’estudi… de com la natura ens pot salvar, i després tu la vols salvar…

És que és un luxe quan et trobes llibres que et donen, que t’expliquen, que parlen el teu vocabulari.

I felicitar a l’editorial errata naturae els seus libros salvajes. Una línea d’obres que em tenen solucionada la lectura almenys fins a cap d’any.

Per cert, una pregunta. M’estic trobant que només hi ha autors anglosaxons. No hi ha naturewriters catalans? Perquè estaria encantat de trobar-los. M’ha encantat la història dels Grizzly, però m’agradaria trobar llibres de realitats mes properes.

Brots verds

Sembla que ja no són bolets, que ens estem posant les piles.

Des de fa dies que estic escoltant que petits pobles de l’Empordà lluiten per combatre el mal que tots sabem. L’envelliment de la població, ser pobles fantasma que només s’omplen els estius i els caps de setmana llargs, pèrdua de serveis mínims,…

Així que necessitem polítics amb idees diferents. Amb ganes de trencar fronteres. I pobles valents, que lluitin contra els dracs de la globalització i de l’especulació. Volem pobles que volen seguir sent pobles, que aposten per productes i turismes diferents, km 0, ecològics, que s’estimen el seu territori i tot el que comporta.

IMG_20161001_164513-640x300.jpg

I perquè ho dic, doncs perquè avui he estat a el parral, una agrobotiga que s’ha obert a Capmany.  Està situat a l’edifici de El sindicat agrícola El Parral, que es va fundar el 29 de març de l’any 1916. El celler original constava de només una nau, que es va construir a principis del segle XX amb la col·laboració de tots els socis de la cooperativa. Posteriorment, s’hi van afegir dues naus més. Així, l’edifici va arribar a tenir capacitat per a prop de dos milions de quilos de raïm. L’any 1977, la Cooperativa Agrícola El Parral va arribar a tenir 95 socis.

A partir de l’any 2010 és va dissoldre la cooperativa i va passar a ser propietat de l’Ajuntament de Capmany. Després d’uns anys en desús l’ajuntament va posar en lloguer la nau més antiga de la cooperativa, on actualment podem trobar-hi l’Agrobodega El Parral.

Hi podem trobar productes del territori, vins de la zona, cerveses artesanes, i sobretot molt bon rotllo i tracte familiar.

Això se’n diu desenvolupament rural.

Però és que a Albanyà han restaurat la rectoria per fer-hi un bar-botiga-alberg!! Una altra idea esperançadora.  El poble d’Albanyà torna a tenir botiga i bar des de Setmana Santa. Resulta que l’octubre del 2016 va tancar definitivament Cal Músic, un establiment que s’havia mantingut durant 94 anys i que donava un servei de proximitat a veïns i gent de pas. Amb el tancament de Cal Músic Albanyà, un poble d’uns 150 habitants , es quedava sense cap tipus de comerç i per això l’Ajuntament va reconvertir la rectoria. L’edifici ja s’utilitzava per a activitats dels veïns, però la voluntat de l’Ajuntament era dotar-se d’un espai que pogués afavorir el desenvolupament turístic. Una subvenció dels Fons de Cooperació Local ha permès dedicar uns 25.000 euros a l’adequació del local, part del bar, cambres amb lliteres i fer-hi els banys, dutxes i lavabos.

El nou establiment oferirà servei de bar, un espai de botiga i serà també alberg a disposició dels usuaris del GR que passa pel municipi. L’alberg tindrà capacitat per a unes 24 persones.

A Pont de Molins hi ha un espai de coworking per a que els petits emprenedors de la zona tinguin un espai per treballar en condicions, per fer xarxa i per crear un teixit de microempreses.

És així. Poc a poc. I ens anem traient la vena dels ulls. No només ens podem guanyar la vida amb el totxo i el sol. Hi ha un món que ens espera.

 

Dia Internacional de l’aigua?

Calen dies internacionals?

Es fa alguna cosa?

Quan el món mal anomenat desenvolupat es dedica a malgastar aquest recurs d’una manera desaforada. Que si piscines al costat del mar, infraestructures que perden per tot arreu, agricultura sense cap mena de mirament.

I després ens diuen que nosaltres som els culpables de que no hi hagi aigua perquè no tanquem l’aixeta quan ens rentem les dents?

Ens dediquem a contaminar aqüífers, a contaminar els mars, a embrutar els rius…

No necessitem un dia de l’aigua. Necessitem canviar d’hàbits, ser conscients de com l’utilitzem!!

Comencem ja?? Perquè això s’acaba…

família de morells emplomallats estret.jpg

I no em vull perdre una imatge com aquesta!!

Els Morells de plomall (Aythya fuligula). Un ocell fantàstic que es capbussa fins a 3 m, per a menjar plantes aquàtiques, crustacis, peixets, caragols, insectes i granotes.  El podem observar als Aiguamolls de l’Empordà a l’hivern. Com molts altres ocells que crien al nord d’Europa, migren a paratges més càlids cap a finals d’estiu, de manera que al setembre ja en podem observar. Abans d’acabar l’hivern, cap al febrer o març,  inicien novament la migració cap al nord.

família de morells emplomallats.jpg

 

 

homenatge a una invisible

Quan parlem d’aiguamolls i de riberes mai ens recordem de la fotja (Fulica atra). Preferim parlar de blauets, de bernats pescaires, de….

Així que avui faré un petit homenatge a aquells que fem invisibles.  La fotja, és un ocell negre , amb el bec i l’escut frontal blancs que segurament tots hem vist o hem escoltat. Els ulls són vermells i les potes són curtes i de color verdós ataronjat. Els dits són grans i estan units per una membrana.

IMG_0044.JPG

S’alimenta principalment de tiges i arrels de plantes aquàtiques, per la qual cosa es cabussa molt sovint. Però també de llavors, peixos petits, cap-grossos, tritons, insectes aquàtics i de vegades ous i pollets d’altres ocells.

Ocupa zones aquàtiques obertes com llacs, llacunes i embassaments amb vegetació a les vores. La seva distribució comprèn Europa, Àsia, Austràlia i Àfrica Septentrional. Al nostre país n’hi ha una gran població hivernant, a més de criar a molts indrets, com ara el Fondo d’Elx-Crevillent, el Delta de l’Ebre o els Aiguamolls de l’Empordà.

fotja.jpg

Fa un niu amb herba, sobre l’aigua, bé surant, bé ancorat en la vegetació. Pon de 6 a 9 ous de color crema, clapat de negre, que cova de  21 a 24 dies. Els pollets abandonen el niu al poquet de nàixer i romanen amb llurs pares fins a unes 8 setmanes.

El meu petit gra de sorra d’avui

Fa uns dies, el Dr. Martí Boada, durant la presentació del programa Boscos, va reclamar als mitjans de comunicació “més atenció al territori. Trobo que donen una visió massa urbana del país.” “No sabem què és el raspinell i en canvi coneixem els animals de la Sabana africana… Hi ha desconeixement del territori, i hem de tenir en compte que el millor indicador ambiental del territori és la biodiversitat.

Doncs jo intentaré posar-hi el meu gra de sorra. Que, a partir d’ara, ningú ens pugui dir que no sabem que és un Raspinell.

raspinell 2 2.jpg

El raspinell comú (Certhia brachydactyla) és un ocell de mida petita –fa uns onze o dotze centímetres de llargada–, esmunyedís i difícil de veure.

Viu a boscos o qualsevol lloc on hi hagi arbres del nostre país, incloent-hi zones enjardinades, i olivars tot i que necessita que els arbres siguin una mica madurs per trobar-hi els invertebrats dels quals s’alimenta.

raspinell 1 1.jpg

Puja pel tronc d’una manera curiosa. Generalment no puja recte pel tronc sinó que segueix un recorregut de baix cap a dalt en espiral al voltant de l’arbre. També pot penjar-se de cap per avall en les branques. Amb el seu llarg bec inspecciona qualsevol racó de l’escorça dels arbres per buscar invertebrats mentre puja. Quan arriba dalt de l’arbre, se’n va a la part inferior d’un altre i repeteix el procés d’anar cercant aliment mentre puja. Cria en esquerdes d’arbres i pot ocupar caixes niu especials que simulen aquest tipus de cavitats.

Doncs ja ho sabeu. Que mai mes ens diguin que no sabeu que és un raspinell!!

una matinal als aiguamolls

Aquests dies he tingut la sort de treballar als aiguamolls, i estic agafant la costum d’anar-hi una mica abans. A primera hora entre setmana és un luxe. Tranquil·litat i animals a prop.

Ocells esperant la primavera.

Els flamencs estan actius

lluita flamencs.jpg

I els Martinets blancs s’esperenmartinet blanc.jpg

Recordeu. No espereu a que siguin les èpoques de bon temps per sortir a la natura. La natura hi és sempre, i està disposada a regalar-nos moments