natura a l’abast de tothom

Ahir va ser un matí espectacular. Vaig poder experimentar la sensació de tenir animals salvatges molt a prop. I no parlo de grans mamífers, parlo de mallerengues, de pinsans, de pit-roigs.Per emocionar-nos no ens cal un os polar o una girafa, que ja estan bé, ho reconec. Però veure els moviments dels petits ocells del bosc, amagat al mig d’un alzinar és un luxe que costa descriure.

Doncs si, vaig anar a natura a prop, i ja us dic que us ho recomano. No cal esperar grans animals per gaudir de la fauna. Va haver-hi moments de bogeria col·lectiva. I jo, allà dins el hide, sentint com a fora, la vida estava en ple èxtasi.

I mentre gaudia com un nen hi vaig estar pensant. És una experiència que ha de poder viure cada un de nosaltres. En el silenci del bosc, de dins el hide. En la mitja foscor. Jo em vaig sentir un “voyeur” naturalístic de primer ordre. I vaig pensar en famílies i nens que necessiten aquestes experiències, i vaig pensar en pares i avis.

No és un projecte per súper fotògrafs, que també. És un projecte de sensibilització ambiental, d’enamorament ambiental brutal. També em vaig adonar que mai seré un bon fotògraf. Primer miro, gaudeixo i després faig la foto. Malament. No vaig ser capaç de concentrar-me per fer una bona foto.  Quan repeteixi hi aniré mes preparat mentalment.

mallarenga carbonera.jpgI es que en molt poc estona vaig veure (faig la llista), moltes mallerengues carboneres, unes quantes de blaves i alguna emplomallada (que al Cap de Creus costa molt de veure). Un pit-roig, aquests no fallen. Pinsans, un raspinell, un picot garser gros (vist i no vist), un gaig, i dues estrelles. Un aligot que em va fer parar el cor una bona estona, i un dels ocells que sempre m’han fet mes gràcia. Un pardal de bardissa.

mallarenga blava.jpg

De veritat, si no ho heu provat, regaleu-vos-ho.

I si voleu xalar, quedeu-vos una nit i podreu gaudir dels toixons, de les genetes i del gamarús.

Advertisements