Una de feristeles (que sona millor que alimaña)

Doncs ara si que l’he ben enganxat. Un gorjablanc com cal. Àgil i silenciós. Un dels petits depredadors mes habituals del nostre territori, que no vol dir dels mes coneguts.

I es que és veritat, una imatge com aquesta et fa plantejar la quantitat de fauna que conviu amb nosaltres, o a prop nostre i que s’amaguen del gran depredador. És a dir, nosaltres.

M’agradaria pensar que s’amaguen per buscar millor el seu aliment, o per altres coses, però segur que és perquè han estat perseguits i matats des de sempre. Els animals que suposadament ens fan la competència els liquidem i fora. I els que entren als nostres galliners, o als camps, o ataquen els ramats encara pitjor. Son una amenaça!! Son dolents!!

Lògicament com a humans que som, no podem coexistir amb cap animal que no podem sotmetre, domesticar o anular directament…

I es que s’acaba l’any i dona per fer aquestes reflexions.

Bon any

Advertisements