El regal de nadal que m’ha fet la natura

Doncs sembla que la càmera l’ha encertada. Ja us dic jo que no buscava això, però no podem deixar d’agrair-li a la natura els regals que ens dona cada dia.
Un dels ocells que vaig enganxar ahir sembla ser que al Cap de Creus és molt poc habitual. Jo fa temps que em temia que hi era, però com que l’havia sentit de molt de lluny i els forats que fa als arbres morts no en sé prou (ho reconec) per determinar quin ocell és. Així que les imatges m’han aclarit els meus dubtes.
El picot o pigot garser gros (Dendrocopos major) no és gens freqüent al Cap de Creus. És un ocell que viu en particular a les pinedes i als boscos de ribera.
Presenta un plomatge clapejat de colors blanc i negre, amb el carpó vermell. Els mascles tenen una taca roja al clatell, que als individus joves  s’estén pel capell. Les femelles, en canvi, no tenen la taca vermella al cap.
Tenen una característica típica dels picots: tenen 2 dits dirigits cap endavant i 2 dirigits cap enrere. Si bé la dieta del picot garser gros es basa en insectes que captura perforant els troncs, a l’hivern, quan els insectes escassegen, també menja pinyons petits. Aquests els obté picant les pinyes que encaixa en un arbre que farà servir d’enclusa.

Per cert; li he canviat el nom perquè aquí a la Selva hi ha molts cognoms Garcés. Família de Tomàs Garcés que el 1926 es casà, a Selva de Mar, amb la figuerenca Pilar Brusés i Danís, que havia conegut cinc anys abans, i amb la que tingué vuit fills.

CANÇÓ D’ENYORANÇA

Enyoro la vela lleugera,
el còdol blavís i lluent,
la vinya, la cala planera,
el núvol, la boira i el vent;
la corba suau de la platja
i la marinada frescal,
la barca que fuig de l’oratge
i aquell gallardet en el pal.

Enyoro la font amagada,
la branca menuda del pi,
la nuesa de la collada,
les herbes primes del camí,
els esbarzers i la caseta,
el degotís del rossinyol
i aquella costa dura i dreta
que va assecant-se sota el sol.

Enyoro el mar i la muntanya,
la feixa verda, l’erm grogós,
el remoreig de cada canya
en el camí silenciós,
i aquella veu tan tèbia i clara
i els ulls tan purs dins de la nit,
que fan el cel més ample encara
i més estelada la nit.


Tomàs GARCÉS, Obra poètica, Ed. Selecta, Barcelona, 1961.

Anuncis