La guilla i l’olivera (no és el títol d’un tema)

Ja us ho dic. Quan la mainada em pregunten quin és el meu animal preferit sempre em creen un dubte. Preferit per que? El que te un color mes bonic? Un faisà? Un abellerol? Una marieta? El mes curiós? Una musaranya? Un talp? Una mantis? Un corb marí emplomallat? El que vola mes temps seguit? El que es camufla millor? El que …. bff

Això és com la música: quin tema t’agrada mes? Depen. Si és per ballar, o per llegir, o per emocionar-te, o per recordar, per …

Ara, com en la música m’estic obsessionant amb els WILCO, d’animal cada cop m’estic enamorant mes de la guineu. Sempre ho dic, uns súpersupervivent. Un animal que s’adapta al que sigui, que es busca la vida.

I perquè ho dic tot això? Doncs perquè aquest matí he al·lucinat. I molt. Resulta que volia intentar prendre imatges d’algun mustèlid, així que vaig buscar un lloc elevat i deixar-hi una mica d’esquer. Esquer que fes olor.

Vaig triar una olivera vella i ample, amb pocs bonys per poder pujar-hi. A uns 2 metres hi havia un espai perfecte per col·locar la càmera i l’esquer.

Doncs no. La meva amiga, la supervivent, la mes espavilada ha estat capaç de trobar la manera de pujar. Al·lucinant…

Reconec que estic aprenent molt…

Anuncis