Festival de les aus a la Gallinera

Aquests dies que hi ha el festival de les aus al Parc Natural dels aiguamolls de l’Empordà he anat a les Closes de la Gallinera. És una de les visites que faré i volia tornar a entrar-hi. Molta aigua i molt hivern. Molt fang i molta humitat. Un plaer. Vols de fredelugues i estornells, un aligot i uns bernats pescaires a un racó.

arrossar.jpg

He anat a la wiquipèdia i ens diu això:

Les Closes de la Gallinera formen part de l’aiguabarreig de la Muga, el Manol i el rec Sirvent, actualment inclòs a la conca del Fluvià. Es tracta d’un espai constituït per prats, pastures, cultius extensius i arrossars, situat al terme municipal de Castelló d’Empúries. Ocupa una superfície de 91,18 Ha.

La vegetació d’aquest espai és formada per prats de dall, salicornars, canyissars i poblaments de jonques (Scirpus spp.), d’aigües salabroses, així com per arrossars i altres conreus herbacis. Hi són presents els hàbitats d’interès comunitari 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion) i 1420 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae). Pel que fa a la fauna, es tracta d’un espai d’interès per la seva diversitat en lepidòpters i sobretot per l’avifauna, ja que els arrossars constitueixen una zona d’hivernada i punt d’aturada migratòria per a nombroses aus aquàtiques.

Caldria modificar la xarxa de drenatge d’aquest espai, afavorint la recuperació i funcionalitat de les closes i la reaparició d’alguns dels antics aiguamolls dessecats. Les Closes de la Gallinera es troben dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i estan protegits també com a Espai d’Interès Natural “Aiguamolls de l’Alt Empordà” i com a espai de la Xarxa Natura 2000 ES0000019 “Aiguamolls de l’Alt Empordà”.

prat de dall.jpg

I també els prats de dall estan realment esplèndids

Els prats de dall, coneguts popularment en aquesta regió com a closes, són una comunitat semicultural d’elevat interès agrícola, pel que fa al subministrament d’herba, i ecològic, com a refugi de nombroses espècies rares a Catalunya i a la península Ibèrica.

L’home els ha instaurat i mantingut des d’antic aprofitant antigues àrees lacustres dessecades, que encara s’inunden durant diversos mesos a l’any, i que no són aptes per al cultiu de cereals. Els canvis d’usos del sòl durant les darreres dècades han fet reduir fortament la seva superfície, essent, avui dia, un hàbitat humit de gran valor biològic que està en perill.

15253374_782714005200135_9133817388971285763_n.png

Anuncis