Súperlluna i súperocells

_mg_8898_grullas_luna2mb

Avui ho tenia tot de cara, súperlluna i tramuntana. Tenia pensat penjar una imatge des de Sant Pere de Rodes en la que es veiés el nostre satèl·lit apareguent de l’horitzó il·luminant el Cap de Creus. Tot preparat, càmera, trípode, guants i anorac i gorro, frontal…

Doncs no, un tel gruixut de boira m’ha frustrat la nit. Així que he tornat a casa amb mal humor i pensant en la imatge que hauria fet. I com que volia fer un post sobre la lluna, avui una curiositat:

La península Ibèrica és un dels corredors migratoris més importants del món. Aproximadament les dues terceres parts de les aus migratòries es desplacen durant la nit, cosa que dificulta notablement el seu estudi. Per aquesta raó, la informació disponible sobre la migració a través de la península Ibèrica presenta encara notables llacunes i incògnites per resoldre sobre les rutes, la intensitat migratòria, les alçades de vol…

Així, el primer gran estudi que es va realitzar a espanya sobre la migració nocturna dels ocells es va fer mitjançant l’observació del disc lunar. I es va realitzar a la zona de Tarifa (Cadis), el 2010.

Tenint en compte determinades variables, com la distribució vertical de les aus, la visibilitat en relació a la distància i la posició de la Lluna, es poden estimar els fluxos migratoris nocturns i les adreces d’aquests.

En època de migració travessa el disc lunar un au cada un o dos minuts, encara que hi ha dies en què el trànsit nocturn és extraordinari i es pot registrar una au cada dos segons. Això suposa fluxos mitjans de 1.000 a 1.500 aus per quilòmetre de cel i hora, amb xifres rècord de 8.000-10.000 aus per quilòmetre de cel i hora.

Avui no tinc lluna, però tinc l’imatge dels ocells passant davant de la lluna. I li agafo una súperfoto a en José Luís G. Grande, que té una galeria brutal.

Anuncis