papallones migratòries

No m’ho podia creure quan m’ho van dir. Papallones migratòries passant pel nostre país? Però si això és una cosa dels grans documentals de no sé a on!!  Les Monarques que van del Canadà a Mèxic. Però aquí també n’hi ha. I les seves migarcions no són tan espectaculars (ja sabeu, als americans sempre els ha agradat el showtime).

Doncs si, la Vanessa atalanta, o atalanta o papalona ensangonada. Estigueu atents que aquests dies se’n veuen. I com són?

VanessaAtalanta.jpg

Només veure-les ens fa venir mils de preguntes

Us passo un article que acabo de llegir a la web http://www.recercaenaccio.cat/ i que ens ho expliquen. Espero que no els faci res que els ho agafi tot, és que tot és interessant…

Aquests dies d’octubre, milers d’exemplars de Vanessa atalanta estan creuant el Pirineu  i arriben a Catalunya. Volen cap al Sud, en una migració ben peculiar i poc coneguda, la que protagonitza aquesta bonica papallona coneguda popularment com a Atalanta o rei.

Es tracta d’un viatge sorprenent, que pot suposar milers de quilòmetres. Un viatge que pot fer que aquests insectes, que pensen menys d’un gram, arribin a la Mediterrània des de llocs tant allunyats com ara Escandinavia. I ho fan ben a poc a poc: la seva velocitat de vol és d’uns 15 quilòmetres per hora!

Sembla que, a 15 quilòmetres per hora, les papallones trigarien mesos en fer  aquests llargs viatges…però no és així. Si tenim en compte que Barcelona i Helsinki estan separades per 2.600 quilòmetres en línia recta, si una papallona fa 15 quilòmetres en una hora vol dir que necessitarà 173 hores de vol per a cobrir aquesta distància. Si suposem que en un dia, que té 24 hores,  una papallona pot volar almenys 10 hores, vol dir que pot cobrir aquesta distància en uns 17 dies.  Poc més de dues setmanes. Aquest càlcul és només una especulació, però és per fer veure que es tracta de distàncies factibles, encara que d’entrada no ho sembli.

Els biòlegs creien, abans, que les Vanessa atalanta venien a passar l’hivern acollint-se a la suavitat del clima Mediterrani, per tornar després, a la primavera, cap al Nord. Però l’any 2001, el biòleg català Constantí Stefanescu va descobrir que, en realitat, les Atalantes que venien a hivernar aquí ho feien per reproduir-se!  Resulta que a l’octubre i novembre, les femelles d’aquestes papallones dipositen milions d’ous damunt les ortigues que creixen a la terra baixa mediterrània.

Malgrat les baixes temperatures, les erugues aniran creixent poc a poc durant l’hivern, aprofitant que durant molts dies la temperatura és força suau, sobretot a les comarques costaneres. Tot i així, quan cau per sota dels 8 graus les erugues aturen el seu creixement.  Finalment, al març i l’abril, una nova generació de papallones veurà la llum, i la majoria faran viatge vers el centre i nord d’Europa, on recomençarà el cicle de nou.

La Vanessa atalanta és una papallona molt bonica, que té un vol força potent i vigorós. La seva coloració no passa desapercebuda: té unes franges taronges a les ales formant una mena de cercle, i unes taques blanques als extrems, mentre el cos és fosc.  S’alimenta del nèctar de les flors, però també de fruits caiguts a terra (com ara pomes, cireres d’arboç, serves…). És possible veure-la en ple hivern, sobretot en dies assolellats i càlids.

David Segarra

És important seguir webs que ens informen i que ens animen a sortir. Aquesta és una. Val la pena compartir coneixements. Ja sabeu que saber vol dir entendre i valorar.

Advertisements