en família

Doncs si, ja sé que n’hi ha molts. Però veure la mare i els seus garrins a la bassa em provoca tendresa.

El porc senglar (Sus scrofa) pertany a una espècie que trobem per bona part d’Euràsia i una petita part del nord d’Àfrica. La subespècie que trobem a Catalunya és Sus scrofa scrofa i s’estén per Europa, nord d’Àfrica i Àsia occidental i central.

La mortalitat del senglar per causes naturals és important els 2 primers anys de vida. Malgrat això, quan és més gran, el senglar, gracies a la seva gran resistència i versatilitat, és un animal amb poques causes naturals de mort. Amb els seus depredadors pràcticament extingits a Catalunya, l’únic depredador que s’enfronta a un senglar adult és l’home. Rarament trobarem senglars de 6 o més anys, la gran majoria no passa dels 2 anys per efecte de la cacera.

En absència de cacera poden arribar a viure fins i tot més de 20 anys. Actualment la cacera té l’efecte beneficiós en controlar el nombre de senglars, quan aquests han de conviure amb el pagès, doncs poden malmetre de manera considerable algunes collites, i al cap de creus la vinya i la pedra seca.

El senglar és  un animal molt espantadís i discret. Ara, una truja no dubtarà a atacar qualsevol animal, inclòs l’home, que pugui fer mal als garrins.

Advertisements