un conte d’estornells

Diu que quan els reis cristians van fer fora de la península als musulmans, aquests no es van quedar amb les mans a la butxaca.

Cada hivern enviaven ordes d’estornells per a agafar les olives dels seus olivars. Cada estornell n’agafava 3; una amb el bec, i les altres dues amb les potes.

IMG_5740.JPG

I és veritat, quan arriba l’hivern i veiem estols de centenars d’aquests ocells negres en moviment, m’imagino els mudèjars expulsats esperant les seves olives. Amb un mig somriure als llavis.

IMG_5741.JPG

Fins no fa gaire l’estornell vulgar era, a Catalunya, un ocell  hivernant que venia del centre i nord d’Europa. Durant les tres últimes dècades, ha seguit un procés d’expansió com a reproductor.

És un ocell molt lligat als humans, als ambients agrícoles i, últimament als urbans. .Menja insectes i altres animalons, i  fruits i llavors. Així que es podria considerar beneficiós i perjudicial alhora pels conreus.

Poema de Celdoni Fonoll:

L’estornell és una plaga
a la vinya i l’olivar
on endrapa de baldraga
Mig camperol, mig urbà

Advertisements