tramuntana

IMG_5664.JPG

Avui que ens ha sorprès la tramuntana us deixo un poema:

TRAMUNTANA

En comptes de prendre el primer bany,
vam prendre un bany de brava ventada.
Tan sols les muntanyes es van enfonsar
al mar arrissat, esquitxant tramuntana.
Vent i mar i terra: confins.
Som al llindar del món; maregassa
que a cops d’ onada mossega bocins
de cases blanques i sorra i pinassa.
Muntanyes pelades a prop del mar.
Tu, tramuntana tot ho capgires.
La barca volia sortir a navegar
i en canvi, surts tu i escombres la vida.
Van volar les hores i tot!
En comptes de mar, férem muntanya:
Campestre el matí, passeig cap els horts;
pel retrovisor, marina la tarda.
Mabel Serra
(extret del recull que guanyà el tercer premi al concurs Poemestiu La Vinyeta ’14)
Anuncis