Una de Rossinyols

Ho he aconseguit!! L’he sentit cantar des de lluny i m’he apropat poc a poc. I ell cantava. I m’he acostat, al costat del tamariu. I l’he vist i ell m’ha vist. Però no el dec haver impressionat perquè ha seguit cantant.

rossinyol cantant.jpg

Va, un conte:

Al Rosselló s’explica que un vespre el rossinyol es va adormir damunt un cep; la vidalba, enfilant-se per les sarments, es va lligar als peus de l’ocell i no el deixava volar; les formigues se n’aprofitaren per a picar-li el darrere. Així que el rossinyol no ho ha oblidat, i per això canta tota la nit per no adormir-se, i quan canta diu: «Peu, peu, peu, gara la ridorta! Cul, cul, cul, gara la formiga!»

rossinyol mirant.jpg

Diuen les pes previsions de futur de l’atles climàtic dels ocells d’Europa que les poblacions del rossinyol a l’àrea mediterrània no patiran canvis significatius entre l’actualitat i  finals del segle XXI. De fet, els canvis de distribució esperats es centren en una expansió cap al nord que permetria que el rossinyol pugui arribar a colonitzar el sud d’Escandinàvia.

Ara, és l’espècie que ha modificat en major grau la seva data d’arribada a la mediterrània occidental. Aquest canvi suposa un avançament en 6 dies de la data mitjana d’arribada dels rossinyols.

rossinyol.jpg

Font: Servidor d’Informació sobre els Efectes del Canvi Climàtic en els Ocells i els seus Hàbitats

Anuncis