És temps de calces curtes

I de cop la temperatura ha pujat. El vent de sud no ajuda. I els que ens movem per aquestes terres ens comencen a picar tota mena de robes supèrflues. Així, que ja podeu treure els pantalons curts de les entranyes dels armaris i calaixos.

Ara, un consell. Mireu per on aneu. Ja sabem tots que la vegetació mediterrània té unes quantes peculiaritats (per dir-ho d’alguna manera). Sabem que en un clima on l’aigua és escassa i la calor és molt dura a l’estiu, el que no volen és, ni perdre aigua, ni perdre el que creixen.

esbarzer.jpg

Aquest tipus de plantes se’n diuen xeròfiles, de fullatge dur, evaporen poca aigua i poden resistir l’eixut estival.

card.jpg

I si aneu a bosc se’n diu esclerofil·le. Es tracta d’un bosc perennifoli, és a dir, sempre verd, que conserva el fullatge verd durant tot l’any, constituït per arbres i arbusts de fulla plana, persistent a l’hivern, endurida, coriàcia i relativament petita. Té un sotabosc arbustiu ben desenvolupat, format per moltes plantes llenyoses d’arrel profunda, capaces d’aprofitar la reserva d’aigua que s’acumula a la part inferior del sòl a l’hivern.

gatosa.jpg

Argelagues, gatoses, arítjols, esbarzers,… amb aquests noms tan provocadors que voleu?

arítjol.jpg

És a dir, que tingueu molta sort i que les esgarrinxades no siguin massa dures.

esparraguera.jpg

 

 

Advertisements