Pardalet

Aquesta setmana m’he adonat que no havia fet mai cap foto a cap pardal (Passer domesticus). Potser perquè és l’ocell que ens sembla més comú. Ja sabeu, us el podeu trobar a l’entrada de casa, a la plaça del poble o cantant entre els arbres del poble.

Sabeu la seva història? Els científics han vist que des del neolític els pardals es van unir a nosaltres. Ocells originaris del nord d’Àfrica, Europa i Àsia ens han acompanyat als nostres pobles i després les nostres ciutats.

jovenet.jpg

I que està passant ara? Doncs que des de finals del segle passat els pardals estan desapareixent. la Reial Societat per a la Protecció de les Aus a Londres va fer la primera constatació; l’any 1925 als jardins de Kensington hi havia un cens de 2.603 pardals, es va repetir el recompte l’any 2000 i només es va contar vuit exemplars. Avui es considera que han desaparegut de la capital anglesa.

El mateix ha succeït en d’altres capitals europees, i el mateix està passant en les grans ciutats espanyoles. La Societat Espanyola d’Ornitologia va fer un estudi el 2000 i calcula que a la província de Madrid es perden al voltant de 14.000 pardals cada any.

Tot aquest daltabaix es deu a diferents causes. A la pèrdua progressiva de jardins i zones verdes que fa que els pardals no trobin suficient aliment durant l’època de cria. Nivells massa alts de contaminació i soroll. I segurament la competència amb els coloms (ara també les garses) i amb les últimes espècies que han arribat ; les cotorres sud-americanes.

jovenet2.jpg

La foto l’he fet a un jove encara amb borrissol. Això significa que he estat de sort, cada cop que vegi un pardal hi pensaré.

La veritat és que fa goig. No?

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: