Pardalet

Aquesta setmana m’he adonat que no havia fet mai cap foto a cap pardal (Passer domesticus). Potser perquè és l’ocell que ens sembla més comú. Ja sabeu, us el podeu trobar a l’entrada de casa, a la plaça del poble o cantant entre els arbres del poble.

Sabeu la seva història? Els científics han vist que des del neolític els pardals es van unir a nosaltres. Ocells originaris del nord d’Àfrica, Europa i Àsia ens han acompanyat als nostres pobles i després les nostres ciutats.

jovenet.jpg

I que està passant ara? Doncs que des de finals del segle passat els pardals estan desapareixent. la Reial Societat per a la Protecció de les Aus a Londres va fer la primera constatació; l’any 1925 als jardins de Kensington hi havia un cens de 2.603 pardals, es va repetir el recompte l’any 2000 i només es va contar vuit exemplars. Avui es considera que han desaparegut de la capital anglesa.

El mateix ha succeït en d’altres capitals europees, i el mateix està passant en les grans ciutats espanyoles. La Societat Espanyola d’Ornitologia va fer un estudi el 2000 i calcula que a la província de Madrid es perden al voltant de 14.000 pardals cada any.

Tot aquest daltabaix es deu a diferents causes. A la pèrdua progressiva de jardins i zones verdes que fa que els pardals no trobin suficient aliment durant l’època de cria. Nivells massa alts de contaminació i soroll. I segurament la competència amb els coloms (ara també les garses) i amb les últimes espècies que han arribat ; les cotorres sud-americanes.

jovenet2.jpg

La foto l’he fet a un jove encara amb borrissol. Això significa que he estat de sort, cada cop que vegi un pardal hi pensaré.

La veritat és que fa goig. No?

Advertisements