M’he enamorat

La primavera fa que un s’enamori molt ràpidament. I aquests dies m’està passant. Segueixo amb els petits, amb els que s’amaguen, els que costa veure de lluny. Els que quan els veus, i no saps perquè, se’t dibuixa un somriure a la cara.

I es que veure una mallerenga blava (Parus caeruleus) és això. Un somriure a la cara. La corona blava, el bec petit, la pinta de peluix. Ho té tot per caure rodó als seus peus.

blava.jpg

Com la coneixereu? Doncs perquè té el cap blanc, amb la corona de color blau. Collar i petita franja ocular negres. L’esquena verd oliva, les ales amb blavoses i les parts inferiors grogues amb una ratlla fosca al ventre.

Se’l pot observar en qualsevol tipus de bosc i menja llavors, fruits, pugons, insectes i aranyes.

Ja ho dic; la primavera ja ho té. Que t’enamores, dels que marxen… A l’estiu al Cap de Creus… només ens queda l’enyor. I l’esperança de que a la tardor la tornarem a veure.

 

Anuncis