Mireu cap a dalt!!

Ja sé que plou. Ja sé que fa mandra sortir. Com ho diuen? Climofòbia? Maltempsfòbia? Doncs us haig de dir que aquests dies, voltant pel Cap de Creus us podeu emportar alguna sorpresa alada.

Com que estem en època de migració no podem deixar de mirar cap a munt. Ja fa dies que se senten les Grues (Grus grus) passar. Es delaten amb un so de clàxon molt característic.

grua i martinet de nit.jpg

Mireu. Mireu cap al cel.

Dimarts vaig tenir la sort de veure un Milà negre( Milvus migrans). Un ocell rapinyaire que fa al voltant de 56 cm de llargada i uns 140 cm amb les ales obertes.
Per sobre és de color marró fosc, a contrallum, mirant  el cel sembla de color negre; per sota és una mica més rogenc.
La cua acaba en forma de forca. Les ales també són fosques, si bé en els exemplars joves s’aprecien zones més clares. Planeja amb les ales ben obertes.

Durant el setembre se’l pot veure passar per tot el país quan migra cap a l’Àfrica per retornar cap a finals de febrer.

Milà negre bonansa.jpg

A Cap de Creus només els veurem de pas.

Els joves els podreu veure perquè no són tan foscos.

milà negre jove bonansa 2.jpg

I no cal que patiu per si és un Milà reial (Milvus milvus). Primer perquè aquest és migrador i hivernant rar i escàs a la Catalunya litoral i oriental. És més regular i comú a la part occidental i a les comarques pirinenques occidentals, on nidifica de forma escassa i es pot veure tot l’any.

I segon perquè és un rapinyaire més gran que el milà negre. I, tercer i més important per la seva coloració. Per sobre és de color marró amb tonalitats clares i fosques, que recorden el ferro rovellat; per sota destaquen les taques blanques que hi ha cap a les puntes de les ales. El cap és blanquinós amb fines ratlles fosques. La gorja també és blanquinosa.
I quart, per la cua molt forcada (una V invertida), la qual cosa el diferencia del milà negre que la té menys forcada.

Milà reial bonansa.jpg

Anuncis