Un museu a l’aire lliure

Avui he pogut veure aquesta foto que en Ramon Carreras ha penjat al facebook de la Selva de mar. Impressionant. L’ha extreta de J: Rovira i Virgil, Història Nacional de Catalunya. Vol.I p 361. Ed Pàtria, Barcelona 1922. Diu que podria ser en Frederic Marés,… la foto és realment autèntica, però em serveix d’excusa per anar una mica  més endarrere.

12743975_10208370957101365_8806887937865573063_n

Dins la foto històrica hi ha un element prehistòric. El dolmen de la Taula dels Lladres és un Sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal llarga i passadís estret que està situat al puig del Dijous (La Selva de Mar), al costat de la carrerada que pujava a Sant Pere de Rodes,i que està datat del Neolític final. És a dir, segona meitat del IV mil·lenni aC.

Impressiona el lloc on està situat, les vistes, a la primavera les ginestes ens aromatitzen el camí, però és que a més a la llosa superior de la Taula, s’hi pot veure un dibuix complex, en reticulat, format per 30 cassoletes unides amb reguerons! També s’hi observen 7 cassoletes aïllades a la part central de la llosa, una cassoleta amb un petit regueró, i dos reguerons sense cassoletes. Gravats volen dir alguna cosa que no som capaços de desxifrar.

imatge_petita664

A mi el cap em marxa lluny, molt lluny. A l’època on els humans encara estàvem integrats al paisatge. On érem capaços d’entendre (que no comprendre) els senyals que la natura ens donava, que seguíem el ritme del món com un ésser més. És igual, jo hi imagino un mapa que assenyala punts d’aigua, o estrelles, o els reguerots plens de sang després d’un sacrifici…

Segueixo mirant la foto. Història dins la història. Una foto històrica on hi ha un element prehistòric.

IMG_7179.JPG

El Cap de Creus, La Serra de Verdera i l’Albera són una de les zones amb més concentracions de megàlits del nostre país. Uns elements que em dona la sensació que no els donem l’ importància que tenen. Potser perquè els tenim integrats al nostre subconscient. Cal visitar-los, saber-ne més, i sobretot, respectar-los. Quans cops hem vist gent (caminaires) a sobre per fer-se una foto? Quan el museu és a l’aire lliure ja res és tan important? Perquè tinguem-ho clar, tot el nostre entorn és un museu que nosaltres hem d’interpretar. Només la petita pujada al dolmen ens serveix per admirar una carrerada, fet amb un esquistos rebregats, tenim una vista fantàstic del Port de la Selva i de la Mediterrània, … un  Museu a l’aire lliure!!

IMG_1665.JPG

Va, siguem capaços de donar-li valor. Donem-li la importància que es mereixen. Reconvertim-los en un recurs turístic, en una eina per explicar com era el nostre país. D’on venim. Potser el senyor de la foto ja ho tenia clar… ara ens toca a nosaltres.

 

informació de: http://www.megalitica.cat/index.asp

i gràcies a en Ramon Carreras. Sense la foto no hauria penjat aquest post

 

 

Anuncis