52 Hz la balena més solitària del món

Com tots sabeu, el Cap de Creus és un lloc interessant per observar cetacis. Des de dofins mulars a rorquals comuns, passant per caps d’olla a Catxalots. Un element que sempre hem cregut prou diferencial per oferir activitats d’observació d’aquest animals tan excepcionals. Sempre amb respecte i sabent que la densitat no és molt elevada. També és veritat que la mediterrània i els seus habitants humans tenim una llarga història de saqueig i destrucció que ha fet que la vida marina actualment sigui casi un miracle.

Pesca intensiva, contaminació de rius, construcció de ports…

52_hertz_whale_by_kaanbagci-d7ddual

Així que us explicaré una història increïble que transcorre al Pacífic. La d’un animal que porta anys vagant, buscant i demanant amistat sense trobar-la. Avui us parlaré de 52 Hz, la balena solitària. El seu nom és la seva condemna, i és que el so dels cants d’aquest cetaci té una freqüència de 52 Hz una freqüència molt més alta que el de la majoria de balenes.

La nostra història comença fa 26 anys. Estats Units es dedicava a gravar tots els sons marins propers a les seves costes, entre altres coses, pel temor als submarins russos de l’encara latent Guerra Freda.

William Watkins, membre de la institució Oceanogràfica Woods  Hole, era l’encarregat d’analitzar tots els sons gravats. Així que un bon dia, escolta un so que prové d’una mateixa font, a una freqüència de 52 Hz, el qual identifica amb una balena, però a una freqüència diferent a la normal.  Els patrons de cant no s’assemblen als d’una balena blava ni tampoc als de rorqual comú. És la primera vegada que es té constància de la seva existència. És 1989.

Watkins i el seu equip passen 12 anys realitzant un seguiment d’aquestes freqüències. Durant aquests anys, només escolten una balena per temporada, emetent uns sons, que a més d’una freqüència diferent, eren més curtes i freqüents que les d’altres cetacis.

Després de sobreviure a un càncer, publica els resultats de 12 anys de seguiment de 52 Hz. Conclou que podria representar una nova espècie (molt improbable), un híbrid o un animal amb algun tipus d’alteració. I és que possiblement, 52 Hz no pugui comunicar-se amb cap membre de la seva espècie, i els múltiples enregistraments durant els últims 26 anys estigui demanant companyia, ja que no es podria comunicar ni amb els seus propis pares. Cal destacar que la seva veu s’ha aprofundit lleugerament des de 1992, suggerint que ha crescut o madurat. Qualsevol causa biològica que afecta la seva veu característica no sembla afectar la seva supervivència. El fet que la balena ha sobreviscut i aparentment madurat indica que és probablement sana.

Va ser llavors quan la història es va donar a conèixer, donant a “la balena solitària” fama. Malgrat això, ningú sap l’aspecte d’aquesta balena.  Joshua Zeman va planejar trobar a 52 Hz, per així respondre a moltes preguntes. Està sola de debò? Quina espècie es tracta? Quin és la raó d’aquest lament únic al món animal?. L’expedició científica ,també va recollir dades sobre la contaminació acústica en els oceans i serviria per rodar un documental que està apunt de sortir a la llum.   Els estudis sobre contaminació acústica permetran conscienciar a la població sobre aquest problema. Les nostres activitats mitjançant dipòsits de gas i equips amb sonar estan causant problemes en la comunicació entre cetacis.  Pot ser que altres animals com “52 Hz” estiguin perduts i sols, i sigui causa de nou, de l’home.

Els cetacis són un dels grups animals més intel·ligents del nostre planeta. Se sap que aquests animals es reconeixen en els miralls, tenint consciència de la seva pròpia existència, i posseeixen empatia cap a membres de la seva mateixa espècie, a més d’assimilar el concepte de dol davant la mort d’un animal conegut, i transmissió de coneixements a altres generacions. És plausible doncs, que en animals intel·ligents i purament socials, la solitud sigui alguna cosa soferta i dramàtica.

52 Hz porta dècades vagant pel fons marí sol, entonant una cançó d’amor i de socors que ningú pot escoltar.

Tal vegada sigui el moment de començar a plantejar-nos que estem fent als nostres mars. Prospeccions, grans embarcacions a tota velocitat, contaminació de tot tipus, plàstics…

Estarem a temps de sensibilitzar a tothom? Serem capaços de fer entendre que tots i totes en som responsables? Sortiran propostes de turisme responsable que ajudin a crear opinió?

És hora d’arremangar-nos.

Advertisements