L’any de la fred

Ahir matí vam gaudir d’una ruta per la Selva de Mar. Vam veure el dolmen de la Taula dels Lladres, camins de pedra seca entre olivars i torres de defensa. Un matí amb força vent de sud però que ens va regalar imatges de la Badia del Port de La Selva fantàstiques. Bon rotllo i bona companyia.

Durant el passeig vam ser testimonis d’un hivern estrany, hi ha moltes plantes florides, els caps d’ase, mimoses, … i les Mosques Grosses Barlia robertiana, Una orquídia salvatge que podem veure cada any cap a mitjans de febrer.

IMG_7870.JPG

Sempre recordo el que em van explicar els avis de La Selva. El febrer de 1956 és recordat com un dels episodis més gèlids del segle XX a tot Europa. Una onada contínua d’aire procedent de Sibèria va dibuixar estampes singulars, rius solidificats, caramells de glaç als balcons. Aquesta onada de fred, glaç i gelades va tenir conseqüències radicals per a l’agricultura i més concretament per a la producció de l’oli d’oliva. És per això que es recorda el 56 com «l’any que la fred va matar les oliveres».

La fred del febrer de 1956 va ser una fred intensa i persistent que es va allargar durant tres setmanes seguides. Per als més supersticiosos es va complir com mai la famosa dita de la Candelera que anuncia «grossa nevada, grossa gelada o grossa ventada». I és que tot va començar la nit de I’ 1 de febrer, vespre de la Candelera, amb l’arribada al litoral català d’una bossa d’aire polar d’origen siberià. El xoc va provocar una forta tempesta elèctrica, preludi d’una onada de fred que va entrar per l’Empordà en forma de tramuntana gèlida. De cop, els termòmetres van començar a caure en picat, passant dels 13 graus de màxima als 9 graus sota zero en fer-se fosc.

El paisatge d’oliveres a l’Albera, Cap de Creus i Empordà el 1956 va fer un tomb. Molta fred i durant molts dies, i a traïció. El gener havia sigut especialment suau, com una falsa primavera. Llavors arribà per sorpresa la fred del febrer, en tres onades successives de forta intensitat.

El conreu de l’olivera va patir els danys d’una gelada que va anar més enllà d’allò que pot suportar un arbre que té activitat vegetativa tot l’any. Una peculiaritat que la fa més sensible a la fred, perquè la saba circula pels vasos llenyoses ininterrompudament. La saba és aigua amb minerals i compostos per nodrir l’arbre i el fruit. Quan la temperatura baixa molt, per sota dels 12 graus sota zero, durant moltes hores, l’aigua es gela i augmenta de volum i fa que els vasos que la condueixen no puguin aguantar la pressió i s’acabin trencant.

IMG_1313.JPG

Els efectes pera l’agricultura van ser devastadors. Va passar el febrer del 1956.

Esperem que aquest hivern no sigui igual…

 

font: Natàlia Iglesias

Advertisements